divendres, 26 de març del 2010

EMOCIONS 2

RECURSOS
La metodologia general que fem servir a l´aula pot ajudar al tractament de les emocions desde la quotidianitat: deixant temps i espais per a que els infants aprenguen a conèixer-se, a relacionar-se amb els altres amb diferents formes d´expressió i comunicació i a observar i explorar el su entorn.
Les assemblees: permeten els infants a expressar les seues vivències, necessitats i a aprendre a compartir amb els altres punts de vista diferents, idees, solidaritat, pensaments... També donen peu a compartir experiències, alegries, dubtes i a donar-los veu per solucionar entre tots problemes quotidians que poden haver sorgit.
L´escolta activa: Els infants necessiten que els escoltem, hi ha moments que podem dedicar a conversar individualment o en grup. T
La dinàmica escolar quotidiana ens permet observar com en ella es susciten continuament emocions, actituts, tendències de tipus divers,….
L´espai:
També té molta importància la utilització dels espais de l´aula i la creació d´un ambient que propicie l´autonomia i la variabilitat d´activitats que podem desenvolupar a l´aula i les necessitats dels infants.
Tenim que tindre espais que tinguen en compte la part individual i la grupal. Creació de microambients on el xiquet/a tinga l´opció de jocs afectius, llocs on puga estar amb altres o sol i on puga tindre coses personals.
Els infants han de sentir-se bé en l´espai de l´aula i també poden participar en la creació dels ambients i en la seua organització.


La dinàmica escolar quotidiana ens permet observar com en ella es susciten continuament emocions, actituts, tendències de tipus divers,….
Entre els continguts de tipus afectiu-emocional podem destacar:
-El món dels desitjos infantils, amb tot el seu simbolisme inconscient i el maneig que fa el xiquet/a de les seues emocions. Es la manera en que el pròpi infant tradueix les seues necessitats, expressa les seues pulsions tal com les viu en eixe moment i també el moment en el que es troba.
-La manifestació de seguretat-inseguretat, fusionalitat-autonomia; les conductes d´autoidentificació-conductes d´imitació.
- El món de la fantasia: temors, desitjos,…
-El conjunt d´emocions que configuren el patrimoni habitual de les conductes infantils: alegria, tristor, por, agresivitat, afectuositat, …
Tots aquestos aspectes són imprescindibles pel normal desenvolupament de la personalitat, en aquest sentit tenim que obrir espais de lliure expressió per una banda i per l´altra plantejar activitats que susciten, fomenten i perfeccionen les “emocions desitjades”.


L´infant petit és, amb freqüència, més pacient de les pròpies emocions que protagonista conscient d´elles.
No domina els seus sentiments i té , generalment, reaccions globals que afecten a tot el seu ser i que de vegades el desequilibren: plors, rabietes, pors…
Es perd en la seua pròpia emoció i en la reacció que suscita: expressa la seua emoció però no l´experimenta.
Per experimentar-la necessita “descentrar-se” , separar-se el suficient de ell/a mateix per distingir-se ell/a com a subjecte i veure´s a ell/a mateix com objecte el que donarà pas a l´autoconeixement.
Aquest nivell implicarà l´elaboració de l´emoció per passar a comunicar aquesta emoció.
La comunicació suposa:
-Una elaboració mental.
-Un filtrant racional del que fin a eixe moment havia estat pulsional.
Aquesta comunicació podem afavorir-la quan desenvolupen activitats de:
-Psicomotricitat relacional - Expressió plàstica - Llenguatge
-Dramatitzacions - Jocs - Contes

EMOCIONS 1

LA IMPORTÀNCIA DE VEURE´S I DE SENTIR-SE*
Loris Malaguzzi

L´infant naix una primera vegada. Després és com si naixés una segona vegada per mitjà d´una tasca llarga i treballosa per dotar-se d´una identitat.
Per dotar-se de cara

En resum, del sentiment de l´esser, de la representació, del jo i del si mateix, que li són absolutament necessaris per ser autònom i per distingir-se de la resta d´individus i de les coses amb les que conviu i de l´interacció de les quals extreu, lentament, gran part dels materials constructius de la seua identitat personal.
Per reconèixe´s i ser reconegut. , cos, gest, acció, paraula, pensament, emoció, imaginació, fantasia.


Però sobretot, i aquesta és la seua fita més ambiciosa, per reconeixe´s en els altres i per trobar parts de si mateix en l´alteritat ( l´alteritat entesa també com a objectes i coses de la natura).
Aquesta operació és molt delicada i complexa perquè la xarxa de les interaccions cognitives, afectives i socials, que els infants viuen és de naturalesa canviant i incorpora sempre els senyals i les contradiccions del costum, de les cultures, de les polítiques, dels mitjans de comunicació i de les pedagogies que es filtren a través de les experiéncies familiars, escolars, extraescolars ( entorn) i que de fet, li transmeten i sovint li imposen imatges, recursos i valors discordants.


Aquest sentiment del “JO”, del propi “JO”, que és un element vital d´autoestima, aprenentatge i desenvolupament, tot i ser part d´un procés interminable, és un dot que l´infant ha de posar en funcionament al més aviat possible amb l´ajuda i cooperació dels adults…
…l´estabilitat, la força de la pròpia imatge, s´organitza també, i sobretot, estimulant-la i equipant-la en el flux de les sensacions i de les intel.ligències creades per les commocions i les reciprocitats de la lógica de les coses i de la lògica imaginativa.
Com si el sentiment de l´ésser real i de l´ésser imaginari es perfeccionessin junts.


Corrents, sempre corrents, a l´enlaç d´una sensibilitat i una consciència privilegiades que permeten “ sentir el batec de les pròpies ales i del pròpi vol”, però que permeten també sentir on són, aquí a la terra, les solidaritats i les insídies.
Això s´adiu amb la naturalesa i el desigs dels infants. Més conscients del que ens pensem del fet també que la seva identitat es reafirma enmig d´oscil.lacions diferents i sovint contradictories, de les quals s´emergeig tot acostant les fronteres d´allò real a les d´allò possible i allò impossible.

*Pàg- 46 “Els cent llenguatges dels infants” E. Rosa Sensat

dimecres, 24 de març del 2010

PER REFLEXIONAR


"UNA MANERA DE FER I ESTAR AMB ELS MÉS PETITS...
1. Respectar la seva activitat autònoma. Deixar que l'infant quan inicia una acció, que empren per desig propi, pugui dur-la a terme. El plaer de l'activitat de l'infant és un estímul indispensable pel seu desenvolupament.

2. Respectar les competències i capacitats de l'infant, el seu temps, els seus moviments, els seus ritmes evolutius, els seus ritmes horaris, les seves apetències ...


... la seva curiositat, per facilitar que experimentin, que descobreixin, que es relacionin.
3. Estimular indirectament els infants: no tant per fer-los jugar a racons, a enfilar boles, a pintar, a posar gomets, a disfressar-se, a muntar un circuit per fer psicomotricitat,..... i més preparar l'entorn, organitzar-lo adequadament, preparar estratègicament els objectes que posem a la seva disposició.
4. Donar temps perquè l'infant pugua anar fins al límit dels seus projectes, de les seves descobertes, no programar tot el temps amb propostes i més propostes dirigides per l'adult. L'infant ha de poder decidir com desitja jugar, amb què, amb qui, i quan de temps jugarà. Es ell qui decideix com juga i no jugar com nosaltres volem o imaginem.

5. Ajudar als infants a conèixer els límits i les regles. Amb la finalitat que es sentint protegits i segurs. Orientar, suggerir, protegir més que prohibir, vetllant per la seguretat de tots els infants.
6. Observar els infants, conèixer-los, comprendre'ls, aturant-nos, calmant-nos, retirar-nos de l'espai d'acció dels infants, no interferint, asseure'ns en l'espai del mestre, però essent presents, mirant i escoltant els infants.
7. Acompanyar l'infant en el procés d'adquisició de la seva autonomia, permetent , deixant que prengua part activa en els esdeveniments que li son propis.
8. Concedir més temps i donar més importància a la vida quotidiana, als moments dels àpats... Distribuir-nos el temps de manera que dediquem un "temps" per individualitzar la relació amb cada infant.

9. Assegurar l'establiment del "vincle afectiu" amb cada infant, la construcció progressiva d'una bona "relació" amb cadascun dels infants, que és la base indispensable per promoure la seva seguretat emocional.
La qualitat de l'educació resulta del tracte respectuós als infants, de com els cuidem, de com els hi parlem, els escoltem, els mirem i de com els agafem, dels nostres gestos. L'infant, per construir-se, necessita sentir-se reconegut, escoltat, mirat i respectat per l'adult que en té cura.
Aquesta visió ens exigeix una altra responsabilitat, unes altres actituds, uns altres comportaments. Ens demana ser un mestre que permet, que facilita, que acompanya i que respecte les iniciatives dels infants, que no compara, que no jutja, un mestre observador, atent a les necessitats dels infants de qui n'és responsable.
Potser és una tasca molt més complexa, però molt més eficaç, més rica i gratificant, dirigida a l'essencial de l'esser humà: créixer i desenvolupar-se com a persona. L' adult, al seu costat, l'acompanya, l'escolta, el respecta, i el recolza en el seu desenvolupament físic, emocional i intel·lectual.
En el fons, tenim una gran responsabilitat, i necessitem explicitar una gran qüestió: quins són els objectius de la nostra funció educadora, en general, però també en aquestes edats primerenques ? A què volem donar valor? A que l'infant faci moltes coses, que arribi a les fites que li marquem, el més aviat possible, un infant que sigui productiu, competitiu, obedient i depenent ?
Les nostres intervencions educatives depenen també del concepte de societat que volem, de la idea que tenim de les relacions humanes. Una societat individualista, competitiva, opressiva, dominant ... o una societat que valora les persones, que valora les diferencies, que és respectuosa i solidària.
L'escola hauria de contribuir a que els infants esdevinguin capaços, curiosos, i autònoms, per arribar a ser persones conscients, lliures, responsables, felices i solidaries.
L'educació pot ser una tasca fantàstica.
Gaudim del fer de mestres dels petits, gaudim veient-los créixer, donem valor a la seva activitat, respectem els seus interessos i que l'infant a l'escola bressol s'hi senti bé, acceptat i segur. Apreciat pel que fa i no pel que ja hauria de fer. No els apressem, no tinguem el temps tan controlat i dirigit. No els omplim tota l'estona de noves propostes i projectes. Permetem que gaudeixin amb les seves descobertes i que no perdin la curiositat per conèixer, per aprendre.

PAPER D´ALUMINI I...

Classe de 3 anys
Avui hem fet amb dos rectangles i un quadrat, un drac.
Hi havia una vegada un rectangle gran i un altre petit. Estaven avorrits i el gran va dir:
-M'agradaria ser un drac...

Però no tenia potes i el rectangle petit va dir:
-M' agradaria ser les teues potes...

I va arribar un quadrat.
-M'agradaria ser les ales del drac...

I el quadrat es va partir en dos i ...
El drac va volar.


JOC A L´HORA D´ESMORZAR

dilluns, 22 de març del 2010

DIA DE L´AIGUA

Aigua,
pluja,
bassal,
mirall d'estrelles,
mirall de lluna.

Aigua,
riu de vida.
Aigua i pintura per recordar que som aigua i que l'aigua és vida. ( 3 anys)
Abans hem fet una assemblea i els infants han dit moltes coses de l´aigua:
-L'aigua és per jugar, m´agrada anar a la platja.
-M'agrada l'aigua i banyar-me.
-L'aigua serveix per rentar-se les mans.
-L'aigua és per estar net.
-L'aigua serveix per cuinar
-Per regar...
-Per beure...
I més coses...
Després hem conversat al voltant de la necessitat de tindre cura de l´aigua.



Ceres blanques, cartolina blanca i pintura de dits.
PER SABER MÉS
Una poesia
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho feia sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l’escombra
conillets, a amagar!
Amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.

(Maria Mercè Marçal. Cançó de saltar corda, pàg. 24)

dissabte, 13 de març del 2010

MUSIQUERIES



De vegades trobes un llibre del que pots treure moltes activitats o gaudir, sense més , d'ell.
Així ens ha passat a la classe amb MUSIQUERIES, de Dani Miquel.
Els infants, de tres anys em demanen tots els dies, escoltar les seues cançons...
Ja se'n saben moltes i les canten.
Amb la cançó de MARIETA, han aprés les vocals

I hem fet jocs: canviant la lletra.

A Marieta està CANTANT
E jo JATAMBÉ
I jo JA estava AQUÍ
O HA SORTIT EL SOL
U HA CANTAT AMB tu

També dibuixen ... després d'escoltar la cançó...


Paseu per: